El Cor Nou va començar el seu camí musical ara fa 17 anys. En la seva trajectòria destaquen concerts com “Un concert de cine”, “9 Fantasies”, “Sentiments”, “The Beatles by the Cor Nou” entre d’altres. Sempre ha sigut un cor de veus blanques però amb aquest últim projecte ha tingut la sort de compartir la música amb unes quantes veus masculines, convertint-nos així amb un cor mixte.

Avui, el Cor Nou està format per: la Mireia Montserrat, la Marta Rabionet, la Mia Casadesús, l’Assumpta
Mas, la Jordina Roca, la Clara Guindulain, la Marta Soler, la Maite Sànchez, la Teresa Arumí, la Lourdes Vargas, la Núria Garriga, la Clara Vall, la Imma Valldeneu, la Dolors Beltran, en Pere Garriga, l’Albert Trabal, en Javi Martínez, en Rafa Cuenca i en Chicho Sandoval.

Ens dirigeix i acompanya al piano l’Anna Sanabra.

Mare meva, quin concert! “Allò que un dia va començar com un somni avui ha esdevingut una realitat”

Els músics són l’Enric Puigdesens al baix elèctric, en Toni Serrat a la batería i I l’Anna Sanabra al piano. També es compta amb cantants solistes (per ordre d’aparició, la Jordina Roca, la Marta Soler,
la Maite Sànchez, la Clara Guindulain, l’Anna Sanabra i en Rafa Cuenca).

Ens ha traduit el text de les cançons la Laura Sitjà.

12 grups teatrals d’arreu de Catalunya es varen trobar aquest passat dissabte dia 17 d’octubre al Teatre Nacional de Catalunya per encetar els actes del Centenari Folch i Torres.

La celebració es va iniciar amb una batalla simbòlica entre les forces del Cel i de l’Infern, amb una primera part que va culminar amb el descobriment del logtip del centenari. Acte seguit, tres representants de la Comissió del Centenari, van pronunciar uns breus parlaments, on es va donar la benvinguda als assistents, a més de posar en relleu la vigència i l’arrelament del text de Folch i Torres. A continuació, l’ambaixador del Centenari, Toni Albà, va aconseguir crear una molt bona sintonia amb els àngels i dimonis, pel fet d’haver-se estrenat ell mateix als escenaris fent Pastorets, un tret que comparteix amb molts altres actors professionals. La seva intervenció va concloure amb una treva simbòlica entre àngels i dimonis.

El passat 15 d’octubre, l’Ateneu Manlleu va organitzar un acte en commemoració a l’afusellament de Lluís Companys en el seu 75è aniversari. L’Acte va comptar amb la col•laboració de Guillem Riera i Laura Sitjà, ambdós del Teatre Centre de Manlleu, els quals van presenciar uns textos de les últimes paraules, vivències i records de Companys i la seva esposa.

El proper dissabte 17 d’octubre, a les 19h, l’Espai Rusiñol serà l’escenari de “Frisos en dansa”. Un grup entusiasta de l’Associació Catalana de Dansa Lliure que ens proposa un espectacle de dansa en homenatge a F. Malkovsky, mestre que seguí els passos de Isadora Duncan, la revolucionària de la dansa de principis del s.XX.

La Dansa Lliure és una dansa caminada: el peu no és només el contacte amb el sòl sinó la connexió amb l’energia de la terra, que amorteix, impulsa i dóna suspensió al moviment.

Economia d’esforç, equilibri i harmonia són tres elements característics de la Dansa Lliure. Formen una unitat entre el cos físic – l’economia d’esforç – i el cos anímic – l’harmonia estètica – regulats tècnicament per la llei de la justesa i de l’equilibri.

Isadora Duncan s’inspirà en les onades del mar, el vol dels ocells, el dolor i la joia dels humans, i anomenà aquest art “Dansa Lliure” per què en ella és l’ànima la que mou el cos, i aquest cal que s’alliberi dels estereotips que l’encarcaren.

Recolzant-se en les lleis universals de la motricitat, en l’art antic i en la natura, Malkovsky sintetitzà el moviment que abasta l’ésser humà en totes les seves dimensions. A través d’imatges en íntima comunió amb la música, el seu mètode ens convida a eixamplar la nostra sensibilitat corporal i anímica.

El nostre espectacle es diu “Frisos” per què les danses ressegueixen aquells plans artístics hel·lènics donant-los-hi vida. Les 30 escenes d’aquest recital resumeixen l’àmbit expressiu i pedagògic d’aquesta filosofia clàssica de concebre el cos en moviment.” L’Associació Catalana de DANSA LLIURE, recull, proposa i difon aquesta manifestació des de 1989, promovent cursos, mostres i espectacles al nostre país.

“Zaratustra deia: – Notem per la manera de caminar de cadascú, si ha trobat el camí. La persona que s’acosta a la seva fita, ja no camina, dansa!”